En primer lloc, hem de deixar clar que cada Renda és diferent doncs hi ha varis factors que poden afectar al resultat final de la declaració més enllà del salari anual que s’hagi percebut i les retencions que ens hagin practicat al respecte (hipoteca, aportacions, donacions a ONG, arrendaments, compravendes, etc…), però en aquest post ens centrem en com funciona la retenció a la nòmina.
Per començar farem cinc cèntims de què és l’IRPF, ja que molt sovint els dubtes que se’ns plantegen per part dels clients no és tant en relació a la quantitat retinguda si no en el motiu o en el concepte en si. L’IRPF és un impost que s’aplica sobre els ingressos que obtenim, tant com a treballador per compte propi (a la factura) com per compte aliè a través de la nòmina.
Per tant, la quantitat d’IRPF que veiem reflectida a les nòmines no és un import desvinculat del salari que l’empresa paga a Hisenda com faria per exemple amb la Seguretat Social, si no que en funció del salari, l’empresa descompta la retenció que per llei correspongui per pagar-lo a Hisenda pel treballador. S’ha de vigilar molt en el moment de pactar el salari per no trobar-se sorpreses quan arriba la primera nòmina i el total a percebre no és el que us pensàveu.
El % de IPRF que s’aplica a les nòmines a banda de calcular-se basant-se en el salari anual a percebre també és tenen en compte altres circumstàncies com la discapacitat, els fills, etc. La manera correcta de calcular aquesta retenció anual és mitjançant el model 145 que l’empresa facilita al treballador per a què complimenti i així tenir totes les dades per establir la retenció mínima obligatòria.
L’Agència Tributaria estableix el mínim de retenció que s’ha d’aplicar al treballador en funció del salari i la situació familiar i personal, no obstant, pot donar-se que quan arriba el moment de presentar la Declaració de la Renda encara surti a pagar tot i que durant l’any l’empresa hagi retingut part del salari.
Si això passa, i havent-se assessorat prèviament, la legislació permet que el treballador demani a l’empresa que li augmenti la retenció i així quan arriba el moment de la Declaració de la Renda, ja s’hagi anat ingressant durant l’any suficient retenció com per a què no surti a pagar.
El que no pot demanar és una reducció de la retenció (amb excepcions), ja que Hisenda, com hem comentat, estableix el mínim obligatori a retenir.
Així doncs cal tenir present que l’empresa que reté simplement és un intermediari entre el treballador i Hisenda, és a dir, la retenció practicada a la nòmina i ingressada a Hisenda no va a compte de l’empresa, no és un plus que l’empresa paga al treballador però que ho ingressa a l’Agència Tributaria. La realitat és que la retenció surt del propi salari de la mateixa manera que l’autònom ho descompta de la base de la seva factura i el pagador s’encarrega d’ingressar-ho a Hisenda.
Només hi ha alguns supòsits molt concrets en què els mínims de retenció poden variar:
*Contractes temporals: Per un mateix salari si el contracte és temporal es pot establir una retenció mínima del 2% (aquí el gran problema o sorpresa: si es tenen dos pagadors i un o ambdós ha estat amb contracte temporal, si es veu obligat a presentar la declaració és molt probable que hagi de pagar la diferència entre aquesta retenció mínima i la que correspondria ordinàriament pel salari percebut)
*Els autònoms: La retenció ordinària és del 15% però es permet en certes circumstàncies que s’apliqui una retenció del 7%.
*Altres situacions: Si el treballador destina quantitats per adquirir o rehabilitar el seu habitatge habitual també pot reduir-se la retenció.
En principi la retenció és calcula a 1 de gener tenint en compte el salari anual que es cobrarà durant tot l’exercici (exceptuant contractes que s’inicien a posteriori). No obstant, es pot minorar si durant l’any en curs es té un fill o es passa a tenir un ascendent a càrrec major de 65 anys, es podrà variar la retenció en mig de l’exercici sol·licitant-ho formalment a l’empresa i acreditant el canvi de situació personal i familiar.
Si el que volem és augmentar-la per evitar sorpreses a la Declaració de la Renda, perquè es prefereix pagar una mica més cada mes a través de la nòmina i no pagar res o menys a la Renda, aleshores només cal fer una sol·licitud per escrit a l’empresa demanant aquest augment, sense que superi el 45%. No s’ha d’oblidar que el fet d’augmentar la retenció implica que el sou a percebre, el líquid que ens pagaran, serà inferior ja que, com ja hem comentat, la retenció no és un extra que paga l’empresa pel treballador si no que simplement és un intermediari entre el treballador i Hisenda.
Per tant, a mode de conclusió o resum de com funciona l’IRPF és que el pagament a compte mensualment a través de les retencions practicades és un pagament avançat i/o fraccionat de l’impost. És a dir, a final d’any no pagarem més o menys a Hisenda, el que no es pagui a través de la retenció de les nòmines es pagarà a la Declaració de la Renda.
Si pel contrari, la retenció que ens han practicat durant l’any, per les circumstàncies que siguin, ha estat superior a la que per tot el salari i situació personal hauria correspost, Hisenda a través de la Declaració de la Renda, retornarà aquest excés.
Per això és important assessorar-se i fer els càlculs corresponents per comprovar què interessa més i si compensa demanar o no un augment de retencions per no trobar-se sorpreses quan toqui presentar la Declaració de la Renda.
Però, si em retenen el % obligatori segons les directrius d’Hisenda i no tinc més ingressos ni propietats, per què quan arriba la Renda em surt a pagar?
Particularment a Catalunya la tributació mínima és d’un 21,5%, mentre que a la resta de l’Estat ronda el 19%. Aleshores, encara que a la nòmina la retenció aplicada sigui la correcta per el salari a percebre en còmput anual (ja que s’apliquen els tipus estatals), és molt probable que quan s’hagi de presentar la Declaració la diferència entre el mínim estatal que s’aplica a la nòmina i el % autonòmic faci que la declaració surti positiva.
A les següents taules es mostren els tipus estatals i autonòmics: Trams 2019
| Base liquidable des de | Base liquidable fins a | Tipus estatal | Tipus autonòmic Catalunya | Tipus total |
|---|---|---|---|---|
| 0 | 12.450 | 9,5% | 12,0% | 21,5% (mínim) |
| 12.450 | 17.707 | 12,0% | 12,0% | 24,0% |
| 17.707 | 20.200 | 12,0% | 14,0% | 26,0% |
| 20.200 | 33.007 | 15,0% | 14,0% | 29,0% |
| 33.007 | 35.200 | 15,0% | 18,5% | 33,5% |
| 35.200 | 53.407 | 18,5% | 18,5% | 37,0% |
| 53.407 | 60.000 | 18,5% | 21,5% | 40,0% |
| 60.000 | 120.000 | 22,5% | 21,5% | 44,0% |
| 120.000 | 175.000 | 22,5% | 23,5% | 46,0% |
| 175.000 | 22,5% | 25,5% | 48,0% (màxim) |
Comparativa: Impost sobre la Renda de les Persones Físiques 2019
| CCAA | tipus mínim | tipus màxim |
|---|---|---|
| Andalusia | 19,3% | 47,4% |
| Aragó | 19,5% | 47,5% |
| Astúries | 19,5% | 48,0% |
| Cantàbria | 19,0% | 48,0% |
| Ceuta | 19,0% | 45,0% |
| Castella i Lleó | 19,0% | 44,0% |
| Castella-la Manxa | 19,0% | 45,0% |
| Canàries | 18,5% | 46,5% |
| Catalunya | 21,5% | 48,0% |
| Extremadura | 19,0% | 47,5% |
| Galicia | 19,0% | 45,0% |
| Illes Balears | 19,0% | 47,5% |
| Múrcia | 19,4% | 45,8% |
| Madrid | 18,5% | 43,5% |
| Melilla | 19,0% | 45,0% |
| Navarra | 13,0% | 52,0% |
| La Rioja | 18,5% | 48,0% |
| Comunitat Valenciana | 21,4% | 48,0% |
