Idees bàsiques. Testament i Herència

L’herència és el conjunt de béns, drets i obligacions que una persona deixa en el moment de la seva mort. En canvi, el testament és la disposició dels béns del difunt a favor d’altres persones en qualitat d’hereus i/o legataris (entre altres figures) així com altres disposicions amb efectes post mortem. 

El testament pot ser notarial o hològraf. El primer es realitza davant del notari de dues maneres: dictant-se de viva veu mentre el notari el redacta recollint la voluntat del testador, o bé custodiant el testament en un sobre tancat prèviament redactat i que s’entrega al notari. El segon és el testament que el causant escriu a mà en vida i que només serà vàlid si hi fa constar la data i el lloc. Aquest testament no es porta al Notari si no que s’ha de dur davant d’un jutge. 

Molt bé. S’ha mort un familiar, què hem de fer? En primer lloc aconseguir el certificat de defunció i el certificat d’últimes voluntats per saber si el difunt va fer o no testament, i en cas d’haver-ne atorgat, esbrinar a quin Notari es troba el testament. 

Si hi ha testament el següent pas és l’acceptació d’herència que s’ha de realitzar en un termini de 6 mesos des de la mort del causant, termini que també s’aplica al pagament dels impostos corresponents (amb possibilitat de pròrroga). 

Arriba el moment de la lectura del testament i resulta que el difunt no disposa res en favor del seu fill. Què pot fer? Els fills tenen dret a la legítima, que correspon, a Catalunya, a una quarta part de tota l’herència (als territoris estatals on s’aplica el dret comú correspon a un terç) i es pot reclamar durant 10 anys. 

Què passa si no es fa testament? Aleshores estaríem parlant de la successió intestada (ab intestato) i es faria una crida a tots els possibles successors legítims amb el procediment anomenat Declaració d’Hereus a realitzar davant de notari si l’insten fills o pares, o davant del jutjat amb assistència lletrada si són germans o altres familiars. 

A Catalunya l’ordre successori ab intestato és el següent:

  1. Fills del causant
  2. Descendents del següent grau (néts)
  3. Cònjuge vidu o convivent en parella estable supervivent (si hi ha concurrència amb els fills del causant, tindrà dret a l’usdefruit universal, si no hi ha fills ni descendents, aleshores tindrà dret a la totalitat de l’herència, i els pares del causant, si el sobreviuen, tindran dret a la legítima) 
  4. Ascendents directes (pares) a parts iguals
  5. Si no hi ha pares, aleshores als avis a parts iguals
  6. Germans i nebots
  7. Altres parents fins al quart grau
  8. Si no hi ha cap successor dels anteriors, la Generalitat de Catalunya

A més a més a Catalunya, durant l’any següent a la mort del causant, el cònjuge o parella estable supervivent al que no se li hagi atribuït l’usufruit universal del patrimoni, tindrà dret a viure en el que era l’habitatge conjugal i tindrà dret a l’aixovar domèstic.

Si en el moment de la defunció del causant, el cònjuge o parella supervivent no té recursos econòmics suficients tindrà dret al que anomenem la quarta vidual, que correspon a una quarta part del valor dels béns de l’herència líquida. 

La recomanació principal és realitzar un testament en vida. Hi ha mil maneres per disposar el patrimoni. Només cal assessorar-se bé per a preparar les estipulacions i indicacions sobre com volem que tot sigui repartit un cop ja no hi siguem. Amb un bon assessorament previ tindrem clar què firmarem abans d’anar al notari. Deixar testament fet estalviarà en un futur despeses i temps als possibles hereus en el moment de la defunció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s