L’herència i el testament són dos conceptes, que si bé estan estretament relacionats, responen a realitats i accions diferents.
L’herència és el conjunt dels béns, drets i obligacions que deixa una persona en el moment de la seva defunció, mentre que el testament és la declaració de voluntat d’una persona per la qual disposa el futur dels seus béns a favor d’un o varis hereus i llegataris, així com altre disposicions post mortem.
Com pot una persona fer el seu testament?
Hi ha dues maneres:
- Davant de notari mitjançant escriptura pública. El document notarial es pot fer a partir dels 14 anys d’edat i pot ser obert, és a dir, el testador expressa la seva voluntat i és el notari el que redacta el testament segons les ordres del testador. També pot ser tancat, és a dir, el testador escriu la seva voluntat i li dóna al notari en un sobre tancat.
- De forma hològrafa. Són els testaments escrits per el testador a mà, que només tindrà validesa si s’hi fa constar la data i el lloc de l’atorgament, i es presenta al jutge dins d’un termini de quatre anys a comptar des de la data de la mort del testador.
Tot i l’existència del testament, poden tenir drets el cònjuge vidu o el convivent supervivent d’una parella estable?
A Catalunya, dins del termini d’un any a comptar des de la data de la defunció, el vidu o parella estable supervivent, que no s’hagi inclòs en el testament com a usufructuari universal del patrimoni del difunt, té per llei dret a viure en l’habitatge conjugal, a la roba, el mobiliari i els estris del domicili.
A més a més, té dret a ser alimentat a càrrec del patrimoni existent, d’acord amb el nivell de vida que s’havia mantingut durant la convivència i d’acord amb el patrimoni.
Si a més a més, el vidu o supervivent de la parella estable, no té recursos econòmics suficients per subsistir després de la mort del cònjuge o parella, es pot reclamar fins a una quarta part del valor dels béns de l’herència líquida del difunt. Per a determinar les necessitats del vidu o supervivent, es considera el nivell de vida, l’edat, l’estat de salut, els salaris que pugui tenir o les rendes que percebi així com les perspectives econòmiques previsibles. D’aquesta quarta part, s’anomena la quarta vidual.
I, què passa si no es fa testament?
Si es dóna el cas que una persona mor sense fer testament, s’obra el que s’anomena la successió intestada que es desenvolupa de la següent manera:
Orde de succeir:
- Són cridats com a hereus del difunt els fills i si han mort, els fills o nets d’aquests. El vidu o el convivent supervivent en una parella estable adquireix l’usdefruit de tota l’herència, però pot optar per commutar-lo per una quarta part alíquota de l’herència, a més de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.
- Si no hi ha descendents, hereta el cònjuge vidu o el convivent supervivent en una parella estable.
- Si no hi ha ni descendents ni cònjuge o convivent en una parella estable, hereten els ascendents i a manca d’aquests, els col·laterals fins al quart grau, en els dos casos seguint l’ordre que estableix la llei.
- Si falten les persones esmentades succeeix la Generalitat de Catalunya.
