Comentari sobre la reforma de la Llei 3/2014, de 27 de març, per la que es va modificar el text refós de la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementaries, aprovada per el Real Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.
El present comentari versa sobre la legislació actual que regula i protegeix els Consumidors i Usuaris després de la reforma introduïda per la Llei 3/2014 de 27 de març, amb la finalitat de posar en el seu coneixement els canvis més significatius en base a les normes, drets i deures que conflueixen en la contractació de productes i serveis.
En l’actualitat el règim bàsic de protecció d’Usuaris i Consumidors és la Llei 3/2014, de 27 de març per la qual es modifica el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.
Es va veure modificada també la Llei d’Enjudiciament Civil en relació a les parts legitimades per a
les accions en defensa dels usuaris i consumidors, la legislació de competència deslleial i la regulació de contractes de crèdit de consum.
Els aspectes destacats a analitzar són:
- Normativa comunitària
- Conceptes i àmbit d’aplicació
- Condicions generals de la contractació
- Requisits del perfeccionament del contracte
- Resolució i desistiment del contracte
- Clàusules abusives
La reforma de la legislació espanyola es deu a la transposició de la DIRECTIVA COMUNITÀRIA 2011/83 / UE, del Parlament Europeu i del Consell a 25 d’octubre de 2011. Mitjançant la directiva (nova en el seu moment) es van modificar les anteriors Directives (93/13 / CEE, 85/577 / CEE i 97/7 / CE) i s’estableix un marc legal que respon a la realitat del comerç i el món empresarial sobre clàusules abusives, contractes a distància i sobre aspectes que afecten les garanties del consum i de la venda de productes.
A més es preveu, article 67, l’aplicació als contractes amb consumidors el Reglament comunitari nº593 / 2008 (ROMA I), i subsidiàriament, quan no es pugui determinar la regulació aplicable, serà d’aplicació la normativa espanyola.
En la reforma de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris es regula i adapta els conceptes de “contracte” i “consumidor i usuari” en el seu article 59.
Per tant entenem que es manté la protecció a la persona física i s’introdueix la protecció per a persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica sense ànim de lucre que exerceixin activitats alienes al comerç o al sector empresarial.
Quant a la definició dels contractes (a més de definir altres conceptes del tràfic comercial) s’introdueix mitjançant l’article 59 bis de la llei:
S’unifica la regulació per als contractes celebrats a distància i per als celebrats fora de l’establiment mercantil. Per exemple destaquem que per la comunicació comercial d’informació referida a la contractació a distància es PROHIBEIXEN trucades abans de les 9 i posteriors a les 21h, festius i cap de setmana.
Per això, l’usuari té dret a oposar-se a rebre ofertes comercials i als que les trucades siguin amb números identificables i queden prohibides les trucades sense intervenció humana i sense el consentiment exprés del consumidor.
Segons el contingut: Es mantenen els tipus de contracte de venda, serveis, contractes elaborats amb les especificacions del consumidor, contractes en massa o d’adhesió i els contractes complementaris al principal.
Quant a la informació proporcionada i rebuda: La nova normativa obliga a facilitar les condicions generals de la contractació al consumidor. L’incompliment o negació d’aquesta obligació suposarà per a l’empresari o venedor una sanció. S’amplia pel tant el deure d’informació així com el contingut d’aquesta informació prèvia al perfeccionament.
Els requisits d’informació han augmentat amb la reforma de la llei, a més es estableix l’obligació d’informació i consentiment exprés per a pagaments i càrrecs addicionals per utilitzar mitjans de pagament. Així es disposa en l’article 20 de la llei reformada.
Enfront dels drets i obligacions mantingudes i reformades, què pot fer l’usuari?
L’usuari i consumidor disposa d’una sèrie d’accions, a més de les ja existents, regulades en la nova reforma les quals permeten ACUMULAR aquest incompliment amb les accions ja regulades d’anul·lació i nul·litat de les clàusules abusives o no transparents, la rescissió i la restitució. Juntament amb la corresponent indemnització per danys i perjudicis.
Una altra particularitat de la reforma fa referència als serveis d’atenció al client: L’empresari ha de lliurar una clau identificativa i justificant per escrit al client perquè aquest tingui prova de la seva presentació. Si es realitza per telèfon l’atenció, no podrà suposar una despesa addicional al consti d’una trucada ordinària per al consumidor. A més, han de diferenciar els serveis en relació a les altres activitats de l’empresa.
Una de les novetats més importants, posen l’accent al PERFECCIONAMENT del contracte: S’exigeix que l’acceptació per part del consumidor sigui inclusiva i no d’acceptació per defecte; s’estableix l’obligació de informar de pagaments addicionals abans de quedar-se definitivament vinculat al contracte (s’estableixen requisits de contractes a distància, consentiment exprés, pagaments addicionals i facturació electrònica …)
Finalment, després d’incidents esdevinguts els últims anys referents a les CLÀUSULES ABUSIVES, es reforma l’articulat referent a elles a fi de garantir una major protecció per a l’usuari. S’estableix en l’article 67 que les clàusules abusives són nul·les de ple dret i es tindran per no posades. Quan les clàusules d’un contracte hagin estat declarades abusives es permet la subsistència del contracte amb audiència prèvia amb el jutge, però NO la integració del contracte.
Fins aquí una síntesi de les novetats més destacades introduïdes per la reforma de la Llei objecte de comentari; es tracten de canvis a favor de la protecció de l’usuari i consumidor (normalment la part feble del contracte), implantant noves obligacions per a l’empresari i reforçant el nivell d’informació a proporcionar.
Elisenda LLadó i Grimau
