La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó, va dictar sentencia amb data 28 de maig de 2015 sobre el recurs presentat per el pare d’un menor de 6 anys, amb la intenció d’evitar ser traslladat fora del seu entorn familiar per traslladar la mare el seu domicili, i a conseqüència el del menor.
La mare necessitava traslladar el seu domicili a una altra municipi per raons laborals, que afectaven també al règim d’estades del menor amb la mare i el pare. El pare, en vistes de la situació va interposar demanda de modificació de mesures acordades amb la separació, per poder continuar amb la custòdia compartida que s’havia establert entre ambdós progenitors.
Es va establir la compartida sempre i quan ambdós progenitors visquessin a prop del centre escolar del menor, per poder fer efectiu el temps de guarda compartida que li corresponia a cada un, per evitar convertir la custòdia compartida d’un dels progenitors, en règim de visites.
En l’intent de modificació de mesures després de traslladar la mare el seu domicili personal, l’Audiencia Provincial de Terol va fallar a favor de la mare atribuint-li a ella la guarda del menor, per ser el trasllat “una necessitat real de treballar i estar en companyia de la seva família” i per no ser suficient raó el centre escolar ja que “per l’escassa edat del menor, sis anys, no es pot parlar d’arrelament d’aquest a una localitat determinada”.
El pare, davant d’aquesta nova sentència, va recórrer en cassació davant del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó sostenint el principi de “favor filii”, interès superior del menor. En aquest cas , el Ministeri Fiscal, com a part que intervé per tractar-se d’interessos d’un fill menor d’edat i de l’àmbit familiar, va recolzar els arguments del pare.
Principi de favor “filii”
El TSJ d’Aragó va sostenir que no s’ha de treure el menor del seu entorn quotidià, ja que l’interès superior del menor, ha de ser el criteri i principi rector en matèria de custodia de fills menors d’edat per adoptar les mesures adequades. Es tracta d’un principi recollit en varia normativa internacional com de la mateixa Comunitat Autònoma.
Art. 3.1 de la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant, art. 24.2 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de l’any 2000; el principi nº 15 de la Carta Europea dels drets del Nen del Parlament Europeu, com normes constitucionals espanyoles sobre protecció integral de la família i de la infància (art. 39.4 CE).
El Tribunal va sostenir en la seva sentencia “siendo probadamente idóneos ambos progenitores, lo más conveniente al interés del niño es no sacarle de su entorno, máxime cuando con ello no sólo se le restringe la relación con su padre y familia paterna sino que se introducen modificaciones en sus hábitos, escolarización, costumbres, incluso con un idioma diferente”.
A més a més, la custodia compartida es va establir “al no existir ningún obstáculo para considerar que dicho régimen era el más conveniente al interés del menor. En tal caso, esto -la custodia compartida- es precisamente lo que la regla del artículo 80.2 contempla como sistema preferente.”
La solució adoptada en Primera Instància, instava a la mare a complir la custodia compartida sota els requisit de tenir el domicili en l’entorn del menor, o bé acceptar una custodia individual a favor del pare amb un règim de visites per la mare. Sempre fent prevaldre l’interès del menor per mantenir el seus hàbits, escolarització, costums, etc.
En conseqüència, i amb el recolzament per la postulació del Ministeri Fiscal, el TSJA confirma la sentencia del Jutjat de Primera Instància de Terol.
