Un dels pilars fonamentals de l’Estat de Dret és la justícia, i concretament la igualtat davant d’aquest poder públic. Però no obstant, la justícia no és només un poder, sinó que és un dret que s’encarna en la tutela judicial assentada en l’article 24.1 de la Constitució Espanyola:
“Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió”
La coneguda “Ley de Tasas en la Administración de Justícia”aprovada el 10 novembre de 2012, la qual estableix una quota per a poder accedir a la Ju stícia i instar un procediment es troba al llindar d’aquest principi tan fonamental.
Estableix com a conditio sine qua non l’abonament d’una quota, que de no ser satisfeta es pot paralitzar el procés iniciat pel ciutadà. No obstant, a Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia ha exposat que l’impagament de la taxa no ha de ser un obstacle pel procés judicial ja que es regulen per normatives diferents i per tant amb conseqüències també diferents. Per una banda, la normativa administrativa-fiscal que s’encarrega de la recaptació i per altra banda la normativa jurídico-processal (i la normativa substantiva relativa al fons del procediment).
Aquesta llei ha estat molt criticada, ja d’antuvi va tenir 149 esmenes durant el projecte de llei, i posteriorment va haver de ser remodelada per la forta crítica de l’Oficina del Defensor del Poble. No obstant, torna a estar sobre la taula una nova revisió i reformulació d’aquesta llei ja que la reforma del 2013 no va resultar efectiva en la manera que s’esperava entre els professionals del món del dret i de la justícia pràctica.
El Consell General de l’Advocacia i el Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya, en defensa i representació dels drets i llibertats dels ciutadans han fet presió per a què la nova reforma suprimeixi la taxa per a les persones físiques ja que actualment no compleix amb els requisits de proporcionalitat, igualtat, progressivitat i no confiscatorietat que estableix la Constitució Espanyola en quant al sosteniment de la despesa pública. (Considerant que la justícia és un servei públic a càrrec de tots els ciutadans).
De cares a la galeria veiem un Ministeri d’Hisenda afanyat a recaptar diners per a les arques públiques, un Ministeri que resulta ser la última instància a la negociació i aprovació de la reforma legislativa que ens trobem, tot i haver estat impulsada pel Ministre de Justícia Gallardón.
Les institucions mencionades aposten per la supressió definitiva de les taxes sense excepció i demanen que no es comerciï amb un dret tant fonamental com és la tutela judicial efectiva i que no sigui un mer mecanisme de generar fons públic a canvi de restringir un dret inviolable.
La justícia de tots i per a tots ha de servir per reduir la discriminació social que de forma punyent encara és visible i palpable a la nostra societat. És i ha de seguir sent un mecanisme de protecció i de solucions a les demandes de l’Estat de Dret, de les costums i tradicions europees (CDDFFUE) i de garantia pel compliment de la resta de drets i deures que emanin de les lleis i de la praxis jurídicolegal.
Elisenda Lladó i Grimau
