En aquest supòsit la mare no donava abast entre les obligacions familiars i cura dels fills amb les seves obligacions laborals i recorria a l’ajuda dels seus pares per poder cuidar dels nens.
La mare requeria al pare que s’impliqués més en la cura dels fills, i li demanava a veure si podien establir un sistema de guarda compartida, ja que un dels fills patia una gran discapacitat. En aquest cas el pare es negava a establir aquest règim.
En aquest cas, en primera instància no es va atribuir un regim compartit sinó que va dictaminar mantenir la custodia a favor de la mare, però establint una pensió d’aliments mínima.
Com que no es tractava d’una qüestió econòmica sinó pràctica, la mare va decidir recórrer.
Arribat el cas a l’Audiència Provincial de Córdoba aquesta va fallar en data 23 de gener de 2018 a favor d’un règim de guarda compartida, tot i la reiterada oposició del pare.
En aquesta sentència se subratlla que “ “El cambio se valora como acicate o estímulo a la implicación más intensa en la corresponsabilidad de ambos padres para el mejor desarrollo y atención sobre los hijos”. “la excepcionalidad de las circunstancias del caso … demanda por ello medidas de mayor exigencia recíproca … más allá de las consideraciones ordinarias sobre la mera preferencia o alternativa posible entre diversas opciones de guarda y custodia sobre hijos comunes menores”.
Fins ara la cuostòdia o guarda compartida només es ponderava per norma generalsi un dels dos progenitors ho sol·licitava.
En aquesta sentencia l’Audiència insisteix en què la realitat de la família evidenciava la necessitat d’un canvi de mesures en el sistema de custodia, que s’havia establert en primer lloc només en favor de la mare. D’aquesta manera falla l’Audiència estimant el recurs de la mare, i establint un règim de custòdia setmanal, repartint d’aquesta manera la cura dels fills entre els dos progenitors en una situació que requeria d’una solució efectiva.
Sentència sencera clicant aquí.
