El concepte de ciutadania europea actualment està en boca de tots. Volem sentir-nos europeus i formar part del projecte de la Unió Europea. Aquesta concepció va aparèixer cap a la dècada dels 90, en ple desenvolupament econòmic i social.
Però, què entenem per ciutadania europea?
Des del meu punt de vista, i crec que generalitzat, ser ciutadà d’un lloc és aquell estatus jurídic i polític d’una persona que li atribueix una sèrie de drets i deures respecte del col·lectiu polític al que pertany. A nivell europeu, aquesta vinculació va més enllà de la vida social, política i econòmica de l’Estat nacional de l’individu i emana del reconeixement d’un col·lectiu supranacional.
En un conjunt d’Estats democràtics, el ciutadà dins de la Unió Europea disposa d’una sèrie de drets i deures reconeguts en els diferents textos legals que vincula a la pròpia Unió Europea així com als Estats Membres, els quals estan obligats a complir i protegir l’efectivitat d’aquests drets i deures.
En un món globalitzat, estem caminant cap a la creació de la Ciutadania Europea, però no només com a concepte que permeti parlar de tots aquells ciutadans nacionals d’Estats Membres, sinó com a ciutadà de la pròpia comunitat europea.
Com hem arribat a aquesta idea?
Tornant als orígens de la comunitat europea, la lliure circulació de persones es va introduir amb el Tractat Constitutiu (El Tractat de Roma) l’any 1957. Aquesta llibertat estava i està fortament vinculada amb la llibertat d’activitat econòmica i conseqüentment, amb el dret de residir i treballar a qualsevol país membre de la CEE (actualment UE).
L’any 1974 ja hi va haver un intent de reconèixer drets especials als nacionals dels Estats Membres dins del que era en aquell moment la Comunitat Econòmica Europea; es parlava de “L’Europa dels Ciutadans” a l’Informe Tindemans de 1976, amb la voluntat de crear una consciència europea que permetés avançar econòmicament i socialment dins d’un mateix marc d’actuació política. Un dels punts clau, era la participació democràtica amb les primeres eleccions per sufragi universal al Parlament Europeu el mateix any. Sota el mateix concepte de l’Europa dels ciutadans es va crear un comitè amb aquest nom després del Consell Europeu de 1984 a França, mateix any en què es va redactar el Projecte de Tractat de la Unió Europea.
Però no és fins l’any 1991 que el Tractat de la Unió Europea va institucionalitzar la ciutadania europea més enllà de concebre-la com a valor o principi dotant-la d’una base legal pròpia.
El més important per poder consolidar una Ciutadania Europea amb totes les seves garanties és millorar la participació ciutadana per a què cada individu de cada estat membre pugui sentir que pertany a Europa i que pot participar del projecte a la vegada que Europa pugui influir i millorar el dia a dia del ciutadà.
