Aquest cap de setmana he tingut l’honor de poder participar al XXè Aniversari de l’any Internacional de la Família a l’Escola Carrasco i Formiguera que s’ha celebrat a Caldes de Malavella organitzat per INEHCA i Unió Democràtica de Catalunya.
Han participat com a ponents Josep Miró i Ardèvol, Elena Boira, Ignasi de Bofarull, Victoria Molins, Sònia Bardají, entre altres, tots vinculats directa o indirectament amb institucions i organitzacions que estudien i vetllen per la protecció de les famílies en cada una de les seves vessants i per incentivar i millorar la cohesió familiar i conseqüentment, en la cohesió i cooperació social.
Ens trobem en un moment en què la societat pateix una crisi de valors, una crisi que no trobarà la seva solució únicament en la recuperació econòmica sinó que calen polítiques preventives i reactives per a reduir l’exclusió de les famílies sigui quin sigui el seu model d’organització.
Hem de considerar que avui dia, no podem parlar només d’un model de família sinó que hi ha varis nous models de família els qual s’han de protegir i integrar, tenint en compte que fruit del Codi Civil vigent des de 1889, la legislació s’ha anat construint a “pedaços” seguint l’evolució del rol de la dona tan en la família com en el mercat laboral, i la rellevància del rol de la família en sí.
Els diferents tipus de família que concorren avui dia són: la família tradicional, la família amb pares solters, la família amb pares de condició homosexual, la família amb pares treballadors, la família amb pares separats i pares separats i fills de les noves parelles, tuteles, curateles, acolliments, adopcions, viudetat …
Sortosament, a més a més de grans experts en sociologia de la família i altres branques i vessants del factor familiar, comptem amb l’Excel·lentíssima Magistrada del Constitucional, Dª Encarna Roca Trías, qui ha estat impulsora de la revaloració del dret civil català, especialment en dret de família amb un bast compendi d’estudis doctrinals, Jornades, i jurisprudència com a Magistrada del TS sobre dret de família i l’adaptació de la seva interpretació a la realitat social que avança vertiginosament.
Lluís Flaquer i Vilardebò, Catedràtic de sociologia a la UAB, ha estat promotor de la xarxa europea sobre “El benestar de la infància: L’impacte del canvi en les formes familiar, les condicions de treball dels pares, la política i les mesures legislatives” que reuneix les condicions específiques per a comprendre l’evolució en la família i en el Dret.
No cal ser un expert en dret ni en sociologia per veure que les diferents formes de convivència i de relacions conjugals a la família tradicional augmenta des dels darrers 30 anys, i per això ha calgut una adaptació tant de la legislació com de les institucions que vetllen per a la igualtat i no discriminació dels diversos models familiars (unions de parella estable, matrimoni homosexual, famílies reagrupades…)
Com es va exposar en una de les ponències a l’Escola d’Estiu, ens trobem en un moment en què les persones han d’escollir si formar una família o treballar (calen polítiques de conciliació laboral més eficaces), i és per això, i altres conseqüències de les decisions familiars, que diem que la família té un impacte directe en el creixement econòmic i en el desenvolupament de la societat.
Amb tot això s’ha fet constar la importància de marcar unes línies de recerca i postulació davant del fet familiar (famílies monoparentals, famílies reconstituïdes, situacions convivencials d’ajuda mútua, famílies nombroses) incentivant polítiques públiques d’atenció a les famílies i a les persones, sense oblidar la importància de la parentalitat i de la sociologia infantil.
És molt important vetllar per la cura i l’educació del menor dins del respecte mutu ja que les primeres etapes del creixement del menor son essencials per a formar persones amb valors ferms com el sentit de la justícia, el respecte, la democràcia i l’amor al pròxim.
D’aquesta manera podrem recuperar i regenerar la confiança en la societat i en la importància de la unió i unitat familiar, la interactuació amb la família i els docents per tal que l’educació dels nens (i d’adults en un futur) sigui completa i sense conflictes; no serà mai el mateix el desenvolupament de la personalitat i de les habilitats socials i relacionals d’un individu si l’ambient familiar on ha de progressar es dóna en un ambient d’exclusió i marginació, o en un ambient agradable i afectuós.
Elisenda Lladó i Grimau
No podria estar més d’acord. La crisi de valors familiars dificulta la tasca dels docents a l’ hora de reforçar les capacitats socials i relacionals dels menors i no tan menors i, és per això que s’ha de fer una crida a les famílies perquè recuperin la confiança en les institucions públiques que vetllen pels seus fills . No és sinó amb la cooperació de tots que podrem disminuir el grau de risc d’ exclusió de molts infants a causa del model de família del que provenen i assolir la unitat familiar necessària pel creixement i desenvolupament humà.