A Espanya, 1 de cada 4 nens pateix assetjament escolar per part dels seus companys; no podem dir que es tracta d’un tema de poca importància o poc abast social ja que a les escoles solen imperar la llei del més fort i la llei del silenci. Per aquest motiu no ho sembla, però l’índex d’assetjament escolar va en augment.
Es parla de bullying, com a forma de maltractament psicològic, verbal o físic produït entre estudiants de manera reiterada durant un cert temps determinat. Tot i que parlar de temps determinat pot ser relatiu, a vegades aquests conductes no cessen per la determinació de l’assetjador de parar, sinó que malauradament acaben amb el suïcidi o l’intent d’aquest per part de la víctima.
A més a més, la durada determinada no implica la durada del patiment de l’agredit, sinó que aquest molt probablement podrà patir les seqüeles al llarg de tota la seva vida, fins a tal punt de no poder arribar a dur mai més una vida normal, de no aconseguir l’auto-superació i recuperar la força i l’autoestima o si més no, recuperar la dignitat.
Normalment la violència més freqüent és l’emocional.
De vegades és la que pot arribar a influir més a fons a un individu, ja que una agressió física en un moment determinat pot cicatritzar, mentre que el detriment psicològic d’una persona acaba quallant en la personalitat de la víctima, ja que la tortura metòdica i sistemàtica amb què l’agressor incideix d’una manera aclaparadora, sumant-hi el silenci, indiferència i complicitat d’altres companys. D’aquesta manera a la víctima li costa molt trobar aliats que puguin ajudar a superar-ho i poder afrontar i decidir acabar amb el patiment, ja sigui denunciant-ho, explicant-ho als professors o als propis pares o tutors.
No obstant, cal que tinguem present que companys que puguin actuar com a còmplices o simplement callin els fets, pot ser per la mateixa por a que se’ls hi faci el mateix, perquè normalment l’agressor és una persona que té un cert poder, nom o imposició en el grup en què es dóna el bullying i per això ningú gosa interferir-hi.Aquest tipus de violència ja està encaminada a intimidar a la víctima abusant d’aquest poder dominant, de manera que l’agreujat pot viure aterrat només amb la idea d’anar a l’escola convertint-se en una persona trista, nerviosa i solitària. Com ja hem dit, aquesta por pot encadenar idees i comportaments propensos a situació límit com el suïcidi i la materialització d’aquest com a conseqüència de la intimidació contra la seva dignitat i integritat que faci pensar que estaria més be mort que viu.Hi ha varis tipus de subjectes agressors:
– Els que estan segurs d’ells mateixos i que intimiden als altres perquè hi disfruten.
– Els ansiosos que no són del tot conscients del que fan però que per sentir-se insegurs necessiten infravalorar i despreciar als altres.
L’objectiu d’aquests agressors poden ser varis, entre els quals destaquem:
– intimidar, reduir, sotmetre, aplanar, apocar, acovardir i consumir, emocional i intel·lectualment a la víctima.
– satisfer la necessitat de dominar, sotmete, agredir i destruir als altres.
De vegades, sota aquests objectius més visibles, es pot amagar una necessitat inconscient del dominant. Aquesta persona desenvolupa aquestes conductes mitjançant “l’assaig-error”, el que buca és el reconeixement i l’atenció dels altres ja que per altres vies no ho aconsegueix. Potser és una persona que a nivell intel·lectual no destaca massa, o a la familia hi ha varis germans i rep menys atenció i que arriba a aprendre un model basat en l’exclusió i el menyspreu dels altres per cridar l’atenció.
El problema és que moltes vegades hi ha un grup com hem dit que recolza a l’autor, i aleshores les autoritats que podrien ser competents per parar aquest malson no són conscients de la gravetat de l’assumpte (o no tenen suficients coneixements de mediació en aquest àmbit), o els mateixos estudiants els desautoritzen, o perquè precisament aquest grup ja s’encarrega de donar suport a l’agressor principal o bé perquè ho porten a terme de tal manera que la víctima no sigui capaç d’exposar els fets a un professor o familiar per por a que l’assetjament vagi en augment.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
